Avui entrevistarem a Manuel de Pedrolo, un gran escriptor de la llengua catalana del segle XX, conegut per les seves novel·les com Manuscrit del segon origen i Joc Brut.
P: A part de la narració, a fet varies obres en el teatre o també ha arribat a fer contes.
R: Si, un dia el meu pare em va portar a veure una obra de teatre, i em va agradar tant que em va inspirar a fer la meva primera obra en teatre, va ser tot un èxit.
P:Ara mateix amb quin futur pensa per a vostè?
R: Amb l’edat que tinc, només penso en descansar i passar els últims dies de la meva vida en pau, aniré a viuré a Lleida, on vaig néixer, i allí passaré el final de la meva vida. Suposo que escriure alguna novel·la més però ja no amb tanta freqüència.
P: Moltes gracies per el seu temps
R: De res, sempre m’agrada compartir moments amb els periodistes.
RESUM DEL LLIBRE
Aquesta novel·la va sobre l'amor d'un noi, Xavier, a una noia, Juna. Es veuen per primer cop en el autobús i el Xavier decideix que aquella noia es per a ell. Després de “assetjar-la” e intentar parlar amb ella moltes vegades, aconsegueix que es vegin un altre dia. De mica en mica es van veient i coneixen fins que sense saber-ho els dos comencen a tenir una relació d'amor. El Xavier li demana matrimoni, però ella diu que no ho poden fer, que això costa molt i que mentre que el seu oncle visqui no es poden casar. La Juna, proposa matar al seu oncle i així podran casar-se i ser lliures. El Xavier després de molt pensar-s'ho accepta, matarà per amor.
Els dos personatges han quedat amb acord el dia que ho faran, com ho faran i tots els petits detalls. El Xavier, fort de coratge acudeix a la torre on vivia l'oncle, el mata. Després del assassinat, el Xavier torna a fer la seva vida normal. Tal i com havia quedat amb la Juna es veurien 6 mesos després en un cine. El dia acordat, el personatge va al cinema i espera a la seva estimada, el primer dia no apareix. El Xavier convençut del seu amor va al cinema dia darrera dia, però sense èxit. Ha perdut el seu amor però no es quedarà quiet, la buscarà.
Comença a investigar a la casa on vivien, després en el poble natal... en varis llocs que estaven relacionats amb la seva estimada. Al final, després de una llarga investigació descobreix varies coses: estava sortint amb un advocat, Pol, quan estava amb ell; el coronel Virós no era el seu oncle, sinó el seu marit. El personatge s'enfada molt amb la Juna i decideix parlar amb ella. Irrompeix un dia per la nit a casa seva i comencen a discutir fins al punt que el Xavier perd els papers i va obrir-li la galta a la Juna. Després d'això ens policies el van detenir, estava vigilat des de el primer moment. També se li va inculpar del assassinat del coronel Viròs.
PERSONATGES
Podem classificar els personatges en principals i en secundaris, els protagonistes da la novel·la són el Xavier i la Juna.
Xavier: És un noi d'uns trenta anys, més aviat pobre. Viu amb la seva mare en
un pis de lloguer, en el mig de la novel·la, la seva mare mor i es queda sol. Treballa en una agència fent entrevistes i qüestionaris a la gent per obtenir una sèrie de resultats.
Abans de conèixer a la Juna la vida del Xavier semblava més aviat avorrida, ja que no tenia gaires amics i en el seu temps lliure solia estar a casa seva amb la mare, viu en males condicions. Ens demostra que és un noi tímid, educat i llest però poc divertit, li agrada la rutina del dia a dia. La seva vida va canviar en certa manera quan s'enamorà de Juna, llavors li dedica molta part del seu temps. La seva personalitat canvia radicalment, fins al punt que arriba a matar un home per amor fins tornar-se boig.
Juna :
La Juna a diferència d'en Xavier és una mica més jove, té 23 anys. (Pàg. 25, -Més endavant! Saps quants anys tinc? –Vint-i-un o vint-i-dos. –Vint-i-tres” ), és una noia molt maca: alta, prima i amb unes cames realment meravelloses. (pàg.5)La seva situació familiar és molt bona ja que la seva família té molts diners els quals un dia o altre acabaran sent seus. (pàg. 25) La Juna és una noia molt intel·ligent, és capaç de fingir ser una persona diferent per aconseguir el que ella vol. Els seus actes la converteixen amb una persona sense escrúpols, realment dolenta, sense sentiments ni un mínim de respecte envers les persones del seu voltant.
Entre els personatges secundaris de la novel·la podem trobar:
Mare del Xavier: Viu al mateix pis que el Xavier, no intervé molt en el llibre i en la meitat del llibre es mor.
Sorribes: És el cap del Xavier. És un home exigent però que ajuda a la cerca de la Juna quan el Xavier li demana uns dies per buscar-la.
Pol: Amant de la Juna. És un advocat que treballa a Santa Coloma de Gramanet i resideix allà amb al Juna.
Coronel Virós: Es el marit de la Juna que mata el Xavier. És un militar ja retirat que es sol passar las tardes mirant la seva col·lecció de segells.
VOCABULARI
Anques,pàg. 5, “més en relleu les anques arrodonides”
Regió anatòmica que comprèn la part lateral i posterolateral de l'arrel de l'extremitat inferior.
Embadalit, pàg.5, “Devia quedar-me embadalit”
Suspendre, la contemplació d'una cosa, l'ànim d'algú.
Aborrissolada,pàg.5, “els ulls fits en una nuca aborrissolada”
Ple de pelusses.
Esbocava,pàg. 6, “la brusa se li esbocava una mica”
Eixamplar la boca, per engalzar-lo amb un altre.
Adés,pàg. 7, “Ara i adés”
En un temps passat o esdevenidor molt pròxim al present.
Esfereït, pàg. 7, ”no tenia aquest aire esfereït de moltes noies”
Colpir d’espant.
Fità,pàg. 9, “em fità els ulls i tot seguit desvià la mirada”
Fixat en algú o alguna cosa, s’aplica als ulls o a la mirada.
Primfilant, pàg. 10, “en tot cas primfilant les coses”
Fer distincions, observacions, etc., subtils o excessivament subtils.
D’esquitllentes,pàg.10,”passaven per la diagonal i la miraven francament o d’esquitllentes.
Passar per algun indret esquivant la vigilància d’algú, tractant de no ésser vist.
Àvida, pàg. 21, “tu creient que sóc una noia àvida”.
Que té un desig immoderat d’alguna cosa.
Voluptuosa, pàg. 37, “l’actitud vagament voluptuosa del cos que el viso no acabava de cobrir”
Complaença en els delits sensuals, de gran plaer.
Tofut, pàg.51, “tot reposava en un silenci tofut”
Espès
Espaordida, pàg. 58, “els ulls que es badaven inútilment, amb una sorpresa espaordida que devia...”
Espantor.
DETALLS DEL LLIBRE
1.-El pare del Xavier va morir a la guerra, tal i com es pot veure a la pàgina 15:”Que la meva mare i jo hi vam venir en acabar-se la guerra que va deixar-la vídua, perquè el meu pare havia mort al front”.
2.- La Juna s’anava al poble i el Xavier tenia pocs dies per conquistar-la i aconseguir que es quedi a Barcelona
3.-Al principi del llibre, la Juna diu que el coronel Virós es el seu oncle i que es l’usufructuari de les seves propietats. Pàg. 25, “ Però no serà meu fins que ell es mori. És usufructuari. Jo no puc tocar res, res!
4.-Després de que la Juna digues al Xavier els seus plans d’assassinat, el dia següent la veu amb un altre noi. Ella li diu després que es el seu cosí, però en realitat es Pol, el advocat.
5.-El Xavier comet un error al netejar les ditades que va fer a l’ampolla de conyac, ja que una ampolla sense emprentes, és molt sospitós.
6.- Quan anaven a fer l’amor per primera vegada, la Juna se dorm al llit i després no ho vol fer per l’indret on són.
7.-La Juna li deia al Xavier que els dissabtes anava a veure a una amiga seva discapacitada, però en realitat anava a una casa alquilada amb l’advocat.
8.- La casa on vivia el Xavier amb al seva mare tenia unes condicions poc adequades (taques d'humitat, estava en un subterrani...)
9.-Quan el protagonista mata el coronel Virós, li col·loca l’arma com si hagués sigut un suïcidi.
10.- En realitat la Juna es diu Caterina.
CONTEXT DEL LLIBRE
Tota la novel·la es situa en la província de Barcelona, en Barcelona i en Santa Coloma de Gramanet també en un moment determinat de la novel·la transcorre l’acció a Tortosa, ciutat de la província de Tarragona.
El temps no el sabem concretament, el Xavier explica el relat desde un punt del passat, com recordant el que havia passat. Al final del llibre podem observar una data: 9 de Gener 1965
VALORACIÓ PERSONAL
Aquest llibre m’ha agradat molt. Es poden veure diversos aspectes de la vida, per exemple: el que pot arribar a fer algú per amor; la picardia que té la Juna per demanar la mort del seu marit i així quedar-se lliure per anar-se’n amb un altre. És un llibre que et manté en suspens fins al final del llibre i que et canvia el pensament que tenies dels dos personatges, no t’imagines la veritat. És una novel·la molt interessant i que la recomano.
